jueves, 7 de abril de 2011

Col·laboració de Montse Baqués per Antikeres










Hi ha silenci a l’habitació, obro la porta per saber si hi ha alguna novetat i està quasi a les fosques, la sentor a productes farmacèutics m’aclapara però sento la respiració lenta i feixuga que em tranquil·litza, començo a veure els volums del seu cos a través de la penombra.

No tenim cap diagnòstic clar i no sabem contra que lluitar, ja fa dies que vivim aquesta incertesa i el dia a dia s’ha convertit en un vaivé de sorpreses i d’ensurts… Amb sento contempladora de les meves emocions i alhora me les qüestiono…

Dona i amant.

Han passat dos mesos.

Estem viatjant per un paisatge estèril, neguitosos per la seva falta d’aire, noto com la seva pell s'empal·lideix i m’inquieto, li faig preguntes, sense resposta, la seva cara d’esglai em dóna presagis, paro el cotxe, faig un preg als déus perquè no passi res, busco cafinitrina, la trobo i l’hi dono el més ràpit que puc, passen uns minuts de tensió… i esdevé la calma.

He sigut testimoni d’una insuficiència cardíaca, els seus pulmons s’han omplert d’aigua i la meva memòria d’aire fred.

A partir d’ara tot serà diferent.

El diagnòstic és un trasplantament de cor.

En el transcurs de la malaltia ell s’ha arrelat a la vida sense abandonar-la, intentant fins i tot domesticar-la, però a cops i d’amagat jo l’he vist en el meus pensaments mes íntims com defallia i he sentit que el meu paper assignat al llarg de la història s’ha manifestat com un insecte que desplega les seves llargues antenes.

Una feminitat es revelava.

...I he optat sense adonarme’n per l’amant que acompanya en aquest feixuc trajecte, creant treves, bescanviant silencis i secretejant futurs… carinyosament l’he amanyagat he reposat la meva orella sobre el cor i he sentit el seu pausat batec ens hem mirat i les seves pors s’han atenuat…

En la foscor les meves s’han accentuat.

I afamat de recursos finalment ha aconseguit domesticar la vida, esbossant un altre trajecte.


No hay comentarios:

Publicar un comentario